Històric

August Strindberg. Turmentosa inspiració

D’acord amb els paràmetres canònics de l’escriptor maleït, August Strindberg (1849-1912) va conrear una vida envoltada de polèmica. La seva inabastable obra literària, en la qual destaca el teatre, va tractar sempre de ferir l’estreta moral de la societat sueca de la segona meitat del segle XIX. Els desordres de la seva vida privada també foren motiu de constant polèmica. Bona part de la inestabilitat personal va ser provocada per les desastroses relacions sentimentals que va mantenir al llarg de la seva existencia. Les dones foren la seva perdició, però al mateix temps la seva major font d’inspiració. Com és natural, sa mare va ser el seu primer referent femení. Primer com a criada, més tard amant i finalment esposa del seu patró, Nora Norling mai no va superar el rol de serventa. El petit August sempre va detestar la malaltissa submissió de sa mare davant l’autoritària figura paterna. Aquesta turmentosa infància apareixeria posteriorment reflectida al seu relat autobiogràfic ‘El fill de la criada’. Malgrat tot, els experts situen l’origen de la seva suposada misogínia als difícils anys del seu primer matrimoni amb la divorciada Siri von Essen. Aquesta relació inspiraria el doble volum de contes ‘Casats’, un al•legat en contra del matrimoni i dels rols sexuals vuitcentistes que li va ocasionar un procés penal per escàndol. Poc temps després, el seu segon matrimoni amb la periodista austríaca Frida Uhl tampoc el va fer feliç. Més aviat al contrari. Després d’un curt període de convivència es va tornar a separar. Una nova autobiografia, batejada amb el suggerent títol ‘Infern’, testimonia la fosca etapa que s’obriria amb el segon divorci. Un període caracteritzat pel freqüent abús de les drogues, l’empitjorament dels seus brots esquizofrènics i la seva afició obsessiva per l’ocultisme i l’alquímia. Un temps després, un cop superada la greu crisi, tornaria a viure l’amor als braços de l’actriu Harriet Bosse. Tres anys més tard, Strindberg trobaria al tercer divorci la inspiració per escriure un dels seus últims relats autobiogràfics. ‘Ensam’, paraula que es podria traduir del suec com sol o estar sol, suposava tota una declaració d’intencions, o potser propòsit d’esmena, que no sabria mantenir. Incapaç d’afrontar la solitud, als seus últims anys se’l torna a relacionar amb una altra jove actriu, Fanny Falkner. ‘Ensam’ es podrà veure a la Sala Petita del TNC entre el 10 i el 13 de juliol.