Accesos rápidos


Publicidad


Articles relacionats amb "La Villarroel "

Últim article publicat

Primer amor

La Villarroel - Festival Grec

ARQUILLUÉ, EXTRAORDINARIO JOAN-ANTON bENACH (LA VANGUARDIA, 17/07/10) Casi un cuarto de siglo después de asistir al Primer amor que interpretaba en la Sala Villarroel (enero, 1986) Luis Miguel Climent, un servidor todavía recordaba al impresionante personaje de Beckett que componía ese gran actor, fundador con José Sanchis Sinisterra del teatro de Gràcia dedicado al dramaturgo irlandés: un misantrópico individuo que dinamitaba toda la literatura rosa evacuada en torno a la primera relación amorosa, a base de liarse, muy a pesar suyo, con una prostituta pegajosa y bizca. Beckett (1906-1989) fue implacable en la crueldad de su relato, Sanchis muy efectivo en la versión teatral y Climent soberbio en su actuación. Més...

Publicidad

Altres articles relacionats:

  • 16/07/2010

    LA VILLARROEL

    GREC 2010: «Primer amor»

       Villarroel, 87 (Eixample)  Telf: 93 451 12 34

  • 14/07/2010

    Primer amor

    Beckett, llum i ombres

    Al 1946, París no era aquella ciutat lluminosa de primers de segle, bressol d’avantguardes i inspiració per als més grans artistes. La guerra va sumir-la en ombres, però en aquest paisatge fosc i erm va florir una estranya història d’amor que Samuel Beckett va treure de sota els enderrocs. És Primer amor, un relat tragicòmic que arriba a La Villarroel (del 15 de juliol a l’1 d’agost) amb Pere Arquillué com un pària que no vol, o no sap, estimar.

  • 02/07/2010

    La Gavina

    La Villarroel - Festival Grec

    BOLÍVAR EN CLAU COLOMBIANA MAURICIO BERNAL (EL PERIÓDICO, 02/07/10) Hi havia una tendència a la divisió en l'ovació que dimarts el públic del Grec va dedicar al Teatre Malandro, la companyia suïssa fundada fa dues dècades pel colombià Omar Porras que va passar pel festival barceloní amb un muntatge concebut per a l'any del Bicentenari; el de les independències, s'entén.

  • 17/05/2010

    L' Apunt

    Tres anys a La Villarroel

    Per Javier Daulte

      Va ser després de l’estrena de La felicitat que Daniel Martínez em va proposar, durant un dinar, ser director artístic de La Villarroel. Recordo que em va tremolar el pols. La proposta era per ella mateixa un regal. Em vaig prendre uns quants dies per pensar-hi. I finalment la vaig acceptar. Hi podia aprendre moltes coses, ja que era una funció que jo escassament havia practicat.

  • 20/04/2010

    Tres dones i un llop

    La Villarroel

    SEÑORAS DE FEROZ SERGI DORIA (ABC, 17/04/10) Se llama Caperucita y tiene más de tres siglos. Javier Daulte le insufló vida y en 2009 la llevó a las tablas de Buenos Aires. Y la heroína de Perrault llegó luego a Barcelona, de la mano de Carol López, para demostrar en «Tres dones i el llop» que, como afirma el dramaturgo argentino, «el teatro no ha de transmitir ninguna idea sino inventarlas».

  • 31/03/2010

    Mireia Aixalà

    Repassant contes

      Després de l’enorme èxit de La forma de les coses, Mireia Aixalà deixa per una temporada la seva plaça a la troupe de Julio Manrique per posar-se a les ordres d’un altre valor en alça del nostre teatre, Carol López. Tres dones i un llop és el títol català de la Caperucita de Javier Daulte que finalment dirigirà López, la seva successora al capdavant de la Villarroel. A partir del dia 3 d’abril.

  • 23/02/2010

    Carol López agafa les regnes de La Villarroel

    El passat mes de gener, la directora Carol López va assumir la direcció de La Villarroel en substitució de Javier Daulte, la qual cosa tindrà efectes pràctics a partir d’aquest mes de març.

  • 31/12/2009

    Ernesto Collado

    Artista fronterer

    Ha tancat un parèntesi de sis anys dedicat a la creació underground per ser Max Vera, el seductor director de Boulevard, a La Villarroel. Inquiet, emprenedor, Ernesto Collado és un funàmbul que fa equilibris entre la creació contemporània i el teatre de sempre, entre la radicalitat i la tradició. Un performer que viu i treballa a l’Alt Empordà i allà, lluny del desassossec urbà, mira d’asborrar les fronteres que separen aquests dos mons.

  • 21/11/2009

    Boulevard

    La Villarroel

    Feliz autocrítica Joan-Anton Benach (La Vanguardia, 21/11/09) Podría ser lo que su título indica, pero no. No exactamente. La ironía de Boulevard es muy afilada y con un punto de desvergüenza que la aleja del producto evanescente y bien educado, elegante y frívolo a la vez, que es la comedia boulevardera.Carol López (Germanes, V. O. S., Last chance...)

Cartellera

Publicidad