29 de maig de 2010, 09:00
Premis Max 2010
La nit d'Urtain
Un any més, i ja en són tretze, l’SGAE i la Fundación Autor van lliurar els guardons que reconeixen la feina d’autors, de directors d’escena, de còmics i de ballarins a tot l’Estat. Els XIII Premis Max de les Arts Escèniques van tenir un nom propi, Urtain, i un caràcter amable, tranquil, més literari que bohemi i festiu. El Museu Reina Sofía de Madrid va obrir-se al teatre i la dansa la nit del 3 de maig.
Carlos Hipólito es va envoltar del talent de Miguel Mihura, Antonia Mercé, Lorca, Xirgu i Valle-Inclán, per conduir la cerimònia.
El teatre ha de commoure els homes. Aquest desig, expressat per Ramon María del Valle-Inclán (José Luis Alcobendas), obria la cerimònia de lliurament dels XIII Premis Max de les Arts Escèniques presentada per Carlos Hipólito. Una cerimònia senzilla i constel·lada de records. Perquè Valle no va ser l’únic company d’Hipólito en aquest encontre celebrat al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía: en un joc que potser picava l’ullet als Okupes al Museu del Prado d’Alberto Miralles –peça en què Ortega y Gasset, Lorca, Picasso, Rafael Alberti, Margarita Xirgu i Luis Buñuel discutien tancats al museu madrileny–, Ernesto Caballero, director i guionista de la gala, va convocar també Lorca (Ángel Ruiz), Xirgu (Lidia Otón), Mihura (Juan Carlos Talavera) i Antonia Mercé (Susana Lupiañez) en un altre museu, aquest cop paradigma de l’avantguarda artística, per traslladar les seves màximes, el seu compromís filosòfic i artístic, als nostres dies. La cerimònia va estar així esquitxada de poesia, d’esperpent, d’humor absurd i de ball espanyol.
Josep M. Benet i Jornet (Premi d’Honor).
Pep Bou (Premi Noves Tendències).
Josep Ros Ribas (Premi de la Crítica).
Eduardo Mendoza va ser el primer guardonat de la nit per la seva adaptació de Mort d’un viatjant d’Arthur Miller, que va dirigir Mario Gas. El director d’escena va ser, de fet, l’encarregat de recollir el guardó en nom de Mendoza, absent de l’acte. Aquest fou l’únic premi per al muntatge: Urtain, el gran triomfador de la nit dels Max, va guanyar nou dels onze trofeus a què optava, fet que va desbaratar les opcions dels seus directes rivals –a més de Mort d’un viatjant, La casa de Bernarda Alba dirigida per Lluís Pasqual– per rebre’n un. Animalario, artífex de l’espectacle, va ser reconegut també com a Millor Empresari o Productor Privat d’Arts Escèniques, un remat brillant per a una nit en què José Manuel Ibar, Urtain, va deixar fora de combat els seus adversaris.
Animalario va ser el gran guanyador de la nit amb 'Urtain'.
Mario Gas, però, encara va recollir dos estatuetes més, corresponents al Millor Director Musical, que va recaure en el desaparegut Manuel Gas (SweeneyTodd), i a la Millor Actriu Protagonista, Blanca Portillo (Hamlet), que no va poder assistir a la gala. L’altre muntatge perdedor de la nit, La casa de Bernarda Alba, no va guanyar cap Max, però va protagonitzar un instant emotiu quan Lorca va baixar espontàniament a la platea per abraçar Rosa Maria Sardà, intèrpret de Poncia i finalista del premi a la millor actriu. És la millor Poncia de tots els temps, va dir el poeta... Només alguna al·lusió a la crisi econòmica, a la de les arts escèniques, a la necessitat del suport de les institucions –aquestes dues, a càrrec de Sol Picó, premiada per El llac de les mosques– i a la memòria històrica van trencar amb el to cordial i sense estridències de la gala dels XIII Premis Max de les Arts Escèniques.
Carme Tierz