1 de març de 2010, 09:00
Marian Aguilera
Primera comèdia
El 2007 el conegut productor Ken Davenport va estrenar a Broadway una obra que es basava en les confessions sexuals que milers d’internautes havien penjat anònimament en un portal web. L’espectacle es va titular My First Time i se n’han fet multitud d’adaptacions a tot el món. Una de les últimes, Mi primera vez, es representa al Club Capitol amb un grapat de cares conegudes de la petita pantalla. Entre elles, Marian Aguilera.
FENOMEN GLOBAL
Jo no coneixia aquest fenomen, ni sabia res de l’obra prèvia que s’havia fet a Broadway. No sóc una consumidora de pàgines web d’aquest estil ni estic al corrent de coses tan modernes. A mi em va trucar directament el director per dir-me que no m’ho pensés, que anés a assajar i prou. Jo no havia fet mai comèdia al teatre i em venia molt de gust. Així que tot i que vaig entrar a fer una substitució m’hi vaig quedar. Jo mai m’atreviria a explicar la meva primera experiència sexual en públic, però a l’obra es fa de forma anònima i la gent s’hi veu identificada, riu i s’ho passa molt bé, i nosaltres també.
INTERACTIVITAT
Els actors havíem d’estar desinhibits. No pel tema sexual, sinó més aviat perquè hem de treballar amb l’humor i amb el cos, hem d’estar una mica exposats a la reacció del públic. De tot aquest material anònim se’n fa una interpretació, ens imaginem com són els testimonis per l’edat, per la procedència o pel que diuen, els atorguem un perfil molt concret. A més a més, també deixem que públic, si vol, ens expliqui la seva primera vegada. A l’entrada del teatre es reparteixen unes paperetes en les quals la gent ens explica les seves primeres experiències sexuals. Després nosaltres les llegim en diversos moments de l’espectacle. És molt divertit.
VOCACIÓ PREMATURA
Jo vaig començar molt petita, fent una mica de tot: coses de publicitat, tele, teatre. Va ser una presa de contacte perquè en aquesta edat un no sap si vol o no vol dedicar-se al món de l’espectacle. Als 15 anys vaig ser l’encarregada de rebre la torxa olímpica. Va ser una experiència molt maca, més perquè era la primera vegada que sortia de casa que pel fet històric de les olimpíades. Més tard vaig deixar Catalunya i em vaig establir a Madrid per motius personals. Allà vaig entrar a la sèrie Al salir de clase. Per a mi era una manera de guanyar-me la vida i en cap cas m’esperava que tingués aquella repercussió en termes de popularitat.
CARES CONEGUDES
Vaig deixar Los hombres de Paco perquè necessitava canviar d’aires. Després de set anys tenia ganes de no tancar-me en un plató per fer sempre el mateix personatge. Volia posar-me una mica a zero, no estar tan còmoda, activar-me. Per sort vaig arribar a Mi primera vez. El fet que jo o el Bart [Santana, Física y química] siguem cares conegudes de la televisió no vol dir res, treballem com tothom. L’espectacle fa gràcia i és divertit, i al públic li agrada. Per més cares conegudes que hi fiquis no faràs anar la gent al teatre si l’espectacle és dolent.
Manuel Pérez i Muñoz