23 de febrer de 2010, 09:00
Teresa Urroz
Ànima inquieta
Es mou còmodament pel teatre independent, una forma d’entendre l’escena en què va donar les seves primeres passes i que no ha abandonat al llarg de la seva trajectòria. Amb ànima inquieta, Teresa Urroz s’embarca en projectes propis sense deixar de banda propostes com El berenar d’Ulisses, l’última obra d’Enric Nolla, que s’estrena a la Sala Beckett el 24 de febrer amb direcció de Magda Puyo.
SECRETS DE FAMÍLIA
El títol evoca la síndrome d’Ulisses, que pateixen els emigrants. Parla d’una família dividida per la distància. L’Enric Nolla ho tracta amb molt de surrealisme, plantejant com aquesta situació afavoreix la mentida i que s’ocultin coses. La mort també hi és present: hi ha difunts que s’amaguen i que signifiquen molt. En algunes cultures els morts estan integrats en la quotidianitat, es fan cerimònies i es tenen molt presents, no s’obliden. L’obra conté aquest simbolisme.
TREBALLANT EL PERSONATGE
Per mi el repte d’El berenar d’Ulisses era interpretar un personatge bastant al final de la seva vida. Però, de fet, no importa tant l’edat com la manera que té de relacionar-se amb els altres. La mare representa l’ordre. Té una relació molt bèstia amb el fill petit, enyora el gran perquè és a fora i li pesa molt la culpa perquè creu que no va cuidar prou el pare. Hem treballat els seus ritmes, la gestualitat, el seu vincle amb la música i la salsa i aquestes obsessions, i ens ha sortit una mare vital a qui encara li queden motius per lluitar: unir els germans i mantenir els records.
CALAIXOS CREATIUS
Després de nou anys de mestra vaig decidir que el teatre m’agradava més i vaig deixar l’escola, però no de donar classe. Vaig fer aules de cultura, sobretot amb adults, un tipus de mogudes que s’han anat perdent una mica. La cosa pedagògica l’he mantingut en una calaixera que obro de tant en tant i que em retroalimenta, perquè m’obliga a posar en ordre les idees per transmetre-les. Un altre d’aquests calaixos és Solubles Teresa, una companyia que vaig muntar el 1989 per fer espectacles de petit format, normalment monòlegs i cabaret amb la idea de tenir una eina pròpia d’expressió per reflectir el que més m’agrada, el teatre d’experimentació de prop. Ara estic en una petita companyia de circ on faig tota la part de clown. Circ Còsmic sempre es reuneix per anar a fora, jo diria que és una excusa per viatjar (riu).
A PAS DE VACA
La idea de l’Associació Projecte Vaca es reivindicar la paritat pensada com una cosa a oblidar en un futur, quan es normalitzi la presència de les dones com a autores publicades i representades, directores d’escena i responsables de teatres i festivals. N’he estat presidenta sis anys i crec que s’ha fet molta feina. Les creadores tenim una empenta per aprofitar el lloc que s’ha guanyat el Novembre Vaca. L’any passat vaig participar-hi com a directora d’un parell d’espectacles, una faceta en la qual m’estic ficant. Un d’ells és un projecte bastant ampli en col·laboració amb altres autors. Aquest Inventari d’objectes perduts ha estat un experiment que m’obre una línia de treball molt interessant.
Sílvia González