9 de febrer de 2010, 09:00
David Verdaguer
Humor polièdric
El coneixem del teatre independent amb peces com Baal o Sexe, amor i literatura, i sobretot com a fundador, juntament amb Albert Prat i Sergi Vallès, de la companyia elnacionalNOensvol. Després de la divertidíssima i absurda La Silibararera –era com veure Los Morancos amb la Filharmònica de Viena, diu– i mentre prepara el proper espectacle del grup, podem veure David Verdaguer a la nova comèdia del Teatre Condal, La doble vida d’en John.
AJUDANT EL BÍGAM
A La doble vida d’en John sóc el llogater penjat i molt, molt fumat que intenta per tots els mitjans evitar que els dos fills de Joan Pera a l’obra es trobin i descobreixin que són germans. És un vodevil clàssic que, com diu l’Àngel Llàcer, el director, demana molt de punch, de ritme. Estar en un projecte com aquest implica treballar amb gent que porta molts anys fent comèdia i de la qual pots aprendre moltíssim. El que més m’ha flipat, però, ha estat el pas a un teatre gran. Porto vuit anys a les sales alternatives i he carregat escenografia, he cobrat a taquilla... Al Condal et veu més gent en un dia de la que et pot veure en dos mesos al Versus, em sembla una bogeria no haver de muntar l’escenari, que la regidora m’avisi quan he de sortir a l’escenari, treballar amb micro...
EN NOM DEL PORC
El primer lloc on elnacionalNOensvol va experimentar els gags va ser al Llantiol. Vam passar de no tenir públic a omplir cada nit i, no em preguntis per què, però vam plegar d’allà per fer una altra cosa. Som així de burros! Ara hem muntat el Projecte Obert de Recerca Creativa, fem el PORC a la Nau Ivanow: una mica com el VACA però amb homes i dones, tot i que ara amb l’Ester Nadal a l’Escena Nacional d’Andorra hem quedat només els homes... Hi som nosaltres, Arcàdia i Manel. Com diu l’Albert Prat, era una forma d’ajuntar-nos per continuar fent teatre als marges. Ara almenys t’arruïnes fent la teva programació en la teva sala tot i que és a Mordor...
NOU PROJECTE
Hi ha la botiga H&M i el nostre nou espectacle, HoM, Hamlet o Macbet. Estem en un punt en què no tenim ni idea del que estem fent. Que el públic no s’espanti si no sap de què va perquè nosaltres tampoc... S’estrena a la Ivanow al març i hi actuaran Xavier Ruano, l’Albert i el Sergi. El director és l’Àlex D. Capo, i jo hi sóc com a ajudant de direcció i escrivint la dramatúrgia. ElnacionalNOensvol volem ser com Animalario en el sentit de marca, de manera que no importi quants de nosaltres hi som.
SENSE BIGOTI
Bigoti TV de l’APM va ser un boom molt heavy. La gent es pensava que jo sóc així: no, no, era jo borratxo i si havia esmorzat crac! En Quim Monzó no em suportava. Va publicar un article en què se’m carregava i relacionava el reporter amb bigoti amb la trama corrupta del PP. El millor que em van dir? “Tio, ets fan meu!”. I clar, els havia de demanar un autògraf... Això de la tele no m’ha servit gaire per lligar perquè el meu target eren o gent de 12 anys o senyores grans a les quals els devia recordar el seu marit a la foto de la mili en blanc i negre, rotllo Clark Gable.
Sílvia González