Per sobre de tot accident

Bàrbara Raubert Nonell (avui, 04/02/10)

A partir dels Impromptus de Schubert s'ha creat una obra totalment contemporània que comparteix el títol i poca cosa més, de Sasha Waltz & Guests, a part de la bellesa, esclar. Però són belleses que ataquen llocs diferents de l'esperit; la música, les emocions, i la dansa, les sensacions, deixant-nos tocats i feliços des de la primera nota i el primer pas.

La proposta és contundent, amb un escenari format per dues plaques blanques i un gran fons trapezoïdal que a partir d'un moment bascula marcant un ritme propi de desequilibri en equilibri. Fissures, pèndols, i fins i tot una bassa d'aigua amagada són els accidents morfològics d'aquest espai trencat, que dificulta l'exercici dels intèrprets alhora que l'enalteix.

Els duets on la verticalitat d'un dels ballarins aguanta, sense agafar, un company estirat horitzontalment són filigranes coreogràfiques prèvies a una cursa de velocitat i obstacles on els intèrprets es mostren ingràvids, com els dits de la pianista Cristina Marton quan passen per damunt de les tecles, escales amunt i escales avall, mobilitzant tota l'energia de l'espai fins que Ruth Sandhoff, totalment estàtica, la tranquil·litza amb la veu.

Però la relació entre música i dansa pren formes molt diverses: de l'abstracció absoluta dels cossos mimetitzats en algues arrossegades per les onades sonores de Schubert, a la teatralitat que camina sobre la melodia del piano, fins al seu punt mig, la poesia pura, on cadascuna de les arts pren el seu camí, acompanyant-se però sense fondre's. La peça acaba amb el comiat entre dos amants que, sense deixar de mirar-se, es van allunyant, mentre mà i teclat se separen amb l'eco vibrant de la seva relació, interrompuda, fins a la propera funció. Que sigui ben aviat, sisplau.