UNA JOGUINA BEN FETA

FRANCESC MASSIP (AVUI, 01/02/10)

La nova fornada del T6 assumeix una fórmula que darrerament s'ha demostrat altament productiva i que ja s'havia fet episòdicament en edicions anteriors: l'autor dirigeix la seva obra i comparteix una companyia de nou intèrprets i un mateix equip artístic. La dualitat entre escriptura del text i posada en escena potser no és més que un derivat de la industrialització, que va exigir processos d'especialització i divisió de tasques. I potser sigui més natural que la creació textual i l'escenificació sorgeixin d'un mateix impuls. L'estudi conjunt de Dramatúrgia i Direcció escènica a l'Institut del Teatre en una llicenciatura creada el 1994 va per aquí, i no és casual que els T6 de l'actual bienni -llevat de Jordi Casanovas, que fa temps que demostra amb el seu grup l'eficàcia del format- hagin cursat l'especialitat bicèfala.

Carles Mallol (1981) realitza una posada en escena àgil i acurada, amb un inici trepidant i sorprenent: un crim amb sang però sense ferida. I és que la protagonista és immortal. Estem davant d'un còmic, un gènere infreqüent en teatre que és fidel a l'objectiu d'entreteniment amb què va néixer com a història gràfica. Míriam Iscla defensa amb gran vigor i convicció la immortalitat del seu personatge, convertida en heroïna que, vestida de papallona, té l'onerosa responsabilitat de salvar el món, tot i que això dinamiti la relació amb el marit, un Lluís Villanueva desconcertat i histèric. Acceptada la situació delirant, l'espectador és sotmès a tota mena de sotragades argumentals amb un diàleg ben construït, vertiginós i salpebrat d'humorades i interrogants. Els espais es marquen amb plataformes de diferents mida, disposició i nivell, amb una estètica agradosa i estilitzada que converteixen l'espectacle en un flamant bibelot.

Delirante pasatiempo

Joan-Anton Benach (La Vanguardia, 31/01/10)

En su quinta edición, el Projecte T6 estrena compañía estable. O sea, que las seis obras que se vean en la sala Tallers del Teatre Nacional, de otros tantos jóvenes dramaturgos - tres ahora y otras tres la próxima temporada-,serán todas ellas representadas por el mismo grupo de actrices y actores profesionales.

En la compañía predominan nombres con acreditada experiencia que tratarán de sacar el máximo partido a textos de autores más o menos neófitos. Y para demostrarlo sin demora, ahí están Míriam Iscla, estupenda actriz, y el estupendo actor Lluís Villanueva, y la movediza y jovial Rosa Boladeras y los vencedores en mil batallas escénicas Àngels Poch y Jordi Banacolocha, y el Tirant Joan Negrié, entre otros, jugándose el tipo en una locura de Carles Mallol (Figueres, 1981) titulada M de Mortal.

La verdad es que resulta enternecedor ver a este equipo de primera división defendiendo tan disparatada comedia con un entusiasmo, seriedad y rigor que no serían superados si tuviera ante sí a un gran clásico antiguo o moderno. La fórmula, sin duda, funcionará. Precisamente por eso, por la alta profesionalidad de una comedianta como Míriam Iscla capaz de meterse sin pestañear en la piel - en el disfraz-de Batman o de Spiderman, ocurrencia surgida sobre la marcha, en medio del frenesí comediográfico de Mallol. Con una sinceridad que le honra, el autor cuenta cómo la obra fue naciendo de mica en mica,y lo que tenía que ser la historia de una crisis de pareja contada de una manera razonable se fue a la deriva hasta situarse en el terreno de la irracionalidad.

Sin su final tragicómico, sin hacer tan explícito algún arrebato pasional entre el fogoso Marc (Villanueva) y la bella Marta (Boladeras), sin su verbosidad altisonante, M de Mortal podría ser un buen cuento infantil. A lo lejos, Supertot (1972) de Benet i Jornet agradecería tener, al fin, buena compañía, la de la audaz, todopoderosa y seductora Cristina/Batman (Iscla) arreglando conflictos, salvando de catástrofes enormes a millones de buenas gentes merced a la condición inmortal de la volátil criatura de cómic. Pero no, la historia no es para la tierna infancia. El cuento sirve, imagino, para entronizar una parábola, no demasiado optimista, según la cual sería más fácil rescatar de su hundimiento absoluto a una Barcelona entera que arreglar un matrimonio roto.

Pese a su retorcido argumento, M de Mortal es un buen entretenimiento, correctamente dirigido por el propio autor y muy bien servido en todos sus elementos artísticos: por la buena escenografía (Sebastià Brosa) e iluminación (David Bofarull), por un estupendo vestuario (Georgina Viñolo) e, insisto, por una interpretación sin una sola nota discordante, presidida por un trío, ese sí, fantástico: Iscla, Boladeras y Villanueva.  

La companyia T6 arrenca amb la comèdia fantàstica «M de mortal»

JORDI BORDES (EL PUNT, 30/1/10)

Carles Mallol és el primer autor que prova la primera companyia estable del Teatre Nacional de Catalunya en la seva dècada d'història. Sis autors i directors joves, de la generació Facebook, compartiran actors en uns treballs de creació que agafa forma a partir dels assajos i que juga amb els girs dramàtics com a ganxo per al públic.

M de mortal planteja una situació impossible en uns personatges reals. Una dona es converteix en una heroïna immortal que salvarà Barcelona i el món davant la crisi de la seva parella, que haurà d'assumir el seu nou rol: s'adonarà que perd pes específic en aquesta relació però alhora procurarà treure'n profit entre la resta de mortals. Mallol s'inspira en el món del còmic i, tot i que evita les accions espectaculars que permet el dibuix, sí que remarca les escenes enquadrant-les en vinyetes per incidir en el focus de l'acció.

Ell és l'autor més jove que mai hagi estrenat al TNC, calcula Toni Casares, un dels impulsors d'aquesta cinquena fornada del T6 («M de Messi», ironitzaven els membres de la companyia) però dirigeix sense complexos. La Sala Tallers presenta aquest treball fins al 21 de febrer.

Tres obres en un any - La companyia T6, formada per nou actors, estrenarà dues produccions més aquesta temporada: de Marta Buchaca (No em diguis amor) i de Pere Riera (Lluny de Nuuk). Els preparatius s'encavalquen en les representacions de les altres. Ara per ara, s'estan equilibrant prou els papers protagonistes entre els membres de la companyia. En el treball de Mallol, Míriam Iscla és la protagonista de còmic i Lluís Villanueva, el marit de la dona immortal. Segons avançaven fa uns dies, els superpoders d'Iscla els haurà d'emprar per fer uns canvis de vestuari rapidíssims. La resta de la companyia està formada per Jordi Banacolocha, Rosa Boladeras, Àngels Poch, David Vert, Joan Negrié, Òscar Castellví i Anna Moliner.