21 de gener de 2010, 09:00
Companyia T6
Nou personatges en cerca d'autor
Debuta a finals de mes amb M de Mortal, de Carles Mallol, però en fa ja tres que treballa en les dues primeres obres que sortiran del nou Projecte T6. La Companyia T6 és una experiència pionera, nova, diferent, diu Sergi Belbel, director artístic del TNC. Són nou els actors que l’integren, cinc homes i quatre dones d’edats i trajectòries diverses que s’han embarcat en aquesta aventura amb entusiasme. Belbel ens explica les singularitats de la Companyia T6.
Lluís Villanueva, al centre. A la dreta, Rosa Boladeras.
UNA DECISIÓ ESPONTÀNIA. La idea de crear una companyia per a aquesta edició del T6 va sorgir d’una manera molt natural, gens forçada, diu Sergi Belbel. El director del TNC explica que, en línies generals, els autors d’aquest Projecte T6 –Marta Butxaca, Jordi Casanovas, Cristina Clemente, Carles Mallol, Xose Miró i Pere Riera– solen treballar estretament amb els seus actors, i aquest fet és el que va suggerir al teatre la possibilitat de formar companyia. Aquesta generació d’autors treballen com ho feia Shakespeare, com Molière. Quan se’ls apareix un personatge ja saben a quin actor anirà a petar.
Míriam Iscla.
LA IMPORTÀNCIA DE TENIR COMPANYIA. Per a Belbel, el somni de tot autor és disposar d’una companyia de qualitat al seu servei, i en un teatre públic. Per descomptat, la companyia encareix el T6, però com que és un projecte que la casa mima, jo vaig posar molt d’èmfasi en la seva importància. Un teatre públic ha de donar resposta a la realitat creativa actual, i si a aquests creadors els representa un benefici treballar amb els actors, com a teatre nacional hem d’estar atents a les seves demandes. És la nostra obligació.
LA SELECCIÓ. Sis dels nou intèrprets de la Companyia T6 van ser escollits directament pels autors, els quals van buscar actors i actrius a la mida dels seus personatges. Va ser un procés complicat, perquè passava per posar d’acord sis persones. Hi va haver discussions... recordo un dia que el Toni Casares [coordinador del Projecte T6] va haver d’organitzar una votació rigorosa, amb paperetes, anonimat, etc., explica Belbel. Però he de dir que tots els noms que van donar hi són a la companyia, tret d’un que tenia altres compromisos. Jordi Banacolocha, Rosa Boladeras, Míriam Iscla, Joan Negrié, Àngels Poch i Lluís Villanueva són aquests noms. Els altres tres, Òscar Castellví, Anna Moliner i David Vert, van sortir d’un càsting al qual es van presentar nou-cents candidats.
D’esquerra a dreta, Joan Negrié, Anna Moliner i Òscar Castellví.
FUGINT DE L’ESTÀNDARD. Per al TNC va ser molt positiu que triessin Jordi Banacolocha i Àngels Poch, perquè són gent que coneix molt bé la casa i tots dos havien fet ja obres del T6, continua Belbel. El problema que podien trobar-se els autors amb els actors veterans era que no s’emmotllessin a la seva manera de treballar, tan poc estandarditzada. Però en Jordi i l’Àngels són molt flexibles i si han de fer sacrificis els fan.
Àngels Poch i Jordi Banacolocha.
UN ANY DE CONTRACTE. Som realistes i, com que tenim molta experiència amb el tema actors, sabem que no podem demanar-los un compromís a molt llarg termini, comenta el director del TNC. Si truques a un actor molt abans que s’estreni una obra és possible que acabi no fent-la, perquè mentrestant l’Almodóvar pot ser li haurà ofert una pel·lícula... És per això que els nou actors de la Companyia T6 han signat contracte per un sol any. La possibilitat que renovin hi és, però encara no n’hem parlat. Però amb aquests actors o uns altres, la companyia seguirà un segon any, naturalment.
David Vert.
PERSPECTIVES DE FUTUR. Ara com ara, el TNC no es pronuncia sobre la continuïtat d’aquesta iniciativa, i tampoc sobre la possibilitat que, en el futur, hi hagi una altra companyia vinculada al teatre per estrenar a la Sala Gran. No descarto la possibilitat perquè jo no descarto res en aquesta vida, bromeja Sergi Belbel. Això és una provatura, un pas, i si veiem que els actors s’engresquen i la cosa funciona... qui et diu que no és la primera pedra d’una companyia més gran? Ara bé, vista la situació econòmica del país, els retalls de pressupost, que cada dia ens donen un ensurt diferent, si acaba fent-se serà d’aquí a uns anys. Això vol dir que no l’hauré d’assumir jo, sinó el director que vingui darrere meu...
PER QUÈ NOU?
Era un número com qualsevol altre, respon Belbel quan li demanem com es va fixar el nombre d’actors que formarien la Companyia T6. El director, però, admet que va ser una decisió del teatre. La companyia té nou actors a proposta nostra, perquè ens semblava un número ni petit ni gran, ideal per a una companyia mitjana. És una manera d’esperonar els autors per fer un pas endavant, ja que fins ara, per raons de pressupost, havien treballat amb tres, quatre, cinc actors com a màxim.
David Vert.
C DE COMPANYIA
El 28 de gener, la Sala Tallers acollirà l’estrena de M de Mortal, de Carles Mallol, la primera de les sis obres del Projecte T6 2009-11, però no la primera que ha assajat la nova companyia del TNC. Van començar assajant la segona [A mi no em diguis amor, de Marta Buchaca], que s’estrenarà al març, perquè per timing els anava millor fer-ho d’aquesta manera, explica Sergi Belbel. És la dinàmica d’una companyia de repertori: els actors han de complir un horari i treballar en allò que calgui en cada moment. És una dinàmica, d’altra banda, que no els deixa marge per implicar-se en altres projectes. Posem-nos en el seu lloc: van començar llegint una obra, després en van assajar una altra i, en acabar aquests assajos, van tornar a la primera... I d’aquí a no res, l’autor de la tercera els dirà que vol fer lectures de la seva. És un ritme diferent, molt intens, que els ocuparà tot el temps fins al maig, però jo veig els actors molt engrescats, la sensació és molt bona. En les tres obres que inicien el recorregut de la T6 hi ha papers per als nou actors, que, com passava en les velles companyies de repertori, són protagonistes en uns muntatges i secundaris, en d’altres. Ha estat casual, cada autor ha fet la seva, sense consignes ni imposicions, diu Belbel. El resultat és un luxe, perquè això que fins i tot els personatges més petits siguin interpretats per actors enormes... És el que tenen les companyies estables.
Carme Tierz