0 comentaris | |

Ernesto Collado

Artista fronterer

EQUILIBRI ARTÍSTIC
Vaig estudiar interpretació a l’Institut del Teatre, però des del primer curs vaig sentir la necessitat de crear el meu propi codi, de fer espectacles per al circuit més underground de la ciutat, i amb l’Armand Villén vam formar companyia. El nostre era un teatre d’emergència, d’una necessitat vital de comunicar que passava per inventar-nos històries i explicar-les a la nostra manera. Un artista ha de tenir coses a dir, és la seva obligació. A més, la companyia ajudava a fugir de tota aquella castració creativa de l’IT... Aquest equilibri entre dos mons va reproduir-se després a la meva carrera: vaig començar com a actor amb Peter Handke, Lorca, Shakespeare, però alhora continuava fent coses cada cop més boges, més radicals.

RISC ACCESSIBLE
Els meus espectacles busquen també l’equilibri entre la creació contemporània, moderna, de risc, i un teatre accessible i proper a la gent. La meva obsessió els últims anys ha estat crear ponts entre aquests dos circuits que, malauradament, estan totalment diferenciats, no es toquen, no s’interessen l’un per l’altre. El teatre que defenso pot ser igual d’accessible, divertit i engrescador que l’altre, jo lluito perquè la nova creació arribi a tota mena de públic i a qualsevol punt del país. Des de fa sis anys, organitzo a l’Empordà, amb Tomàs Aragay i Sofia Asencio, un festival site specific que es diu MAPA, una forma de trencar amb la centralització que dificulta les gires dels espectacles més arriscats, perquè els municipis acaben programant el que té èxit a Barcelona...

CREAR BOULEVARD
Després de sis anys de performance, de fer el que em donava la gana dalt de l’escenari, volia tornar a treballar per a altres directors perquè estava perdent cintura com a actor. I Boulevard ha estat un regal, perquè buscava un projecte honest i la feina de la Carol López ho és. Ella té molt clar que vol fer teatre comercial de qualitat, que vol agradar, arribar, comunicar, i ho fa de la manera més immediata i efectiva que sap. En realitat, la Carol fa espectacles de creació, d’un tall popular, comercial, si tu vols, però creació al cap i a la fi, i això demostra que la creació contemporània pot arribar fàcilment a la gent i aconseguir que en gaudeixi.

ELS REFERENTS
És molt trist, però no tinc referents dins el teatre català. A l’estranger sí, Jan Lauwers, per exemple, o Marthaler, que per a mi és un geni... Aquí només hi ha un artista a la seva alçada, Carles Santos. És una persona amb qui m’encantaria treballar, no sé com, potser portant-li el cafè (riu). Per a mi és un geni absolut, d’una honestedat i una sinceritat absolutes. Només per veure els assajos, de quina manera treballa... sí, em conformaria a portar-li el cafè.

Carme Tierz

Imprimir article Enviar a un amic Dimensió lletra Gran Petita