Una fantasía épica de danza y claqué

rosli ayuso (el mundo, 31/12/09)

Sharon Levi, ex-integrante de los aclamados Camut Band, es un bailarín de claqué de orígen judío y criado en un contexto venezolano interesado en revindicar su personal y genuina encrucijada cultural y llevarla al inconsciente colectivo. Suele suceder que del material autobiográfico llega lo mejor de la creatividad de un autor, aunque en estos casos siempre es conveniente tomar una distancia pertinente.

Dicho esto, debemos señalar que Epic es una apuesta tremendamente interesante, audaz y personalísima, aunque también algo ambiciosa: efectivamente, de lo más «épica». Narrar toda esta epopeya histórica merece algunas consideraciones: Epic es un espectáculo bien elaborado desde el punto de vista dramatúrgico, a base de una sucesión trepidante de escenas de grupo con todos los integrantes claqueteando -algo que siempre gratificante para el público- junto a otras de corte más intimista y expresivas, con solos o grupos más reducidos. En el trabajo se recuperan fragmentos de anteriores espectáculos, como los del feliz hallazgo de claqué en Bach (Boombach), y percusiones intimistas con platillos y palillos (Monkeys), con la diferencia de que la puesta en escena es de gran envergadura: un piano en directo y entre sombras, un vestuario muy sugerente con los colores áridos del desierto, las luces recortando las diferentes escenas…

Los músicos en directo, y debidamente amplificados, aparecen bien en lo alto de una tarima, después de desplegarse una pantalla, o en el centro, incluso moviéndose con sus instrumentos a cuestas para acompañar algunas escenas: un saxo, el clarinete, el chelo… ¡Bravo por esa dinámica!

El motivo recurrente de la pieza es esa senda interminable a la que se incorporan, como imantados, todos los integrantes de esa metáfora de nuestro trasfondo cultural e histórico común: Tapeplas demostró que talento, imaginación y recursos que la fusión de estilos de danza contemporánea y claqué es audaz.

Destacamos ineludiblemente a Laia Molins por su expresividad, y a Levi y su interpretación de Vivaldi, así como su capacidad de liderazgo a la hora de canalizar el entusiasmo y la entrega de todos los integrantes del equípo artístico. Quizás en un futuro próximo el claqué, que en Barcelona es un estilo denostado por la contemporaneidad escénica, pueda llegar a ser una de las artes escénicas emergentes.  

Claqué per a tots

Bàrbara Raubert Nonell (avui, 31/12/09)

Grans dimensions per a un espectacle de claqué, dimensions gairebé èpiques, és el risc amb què s'enfronta la companyia Tapeplas amb Epic, el seu tercer espectacle compost per a vuit ballarins i sis músics en directe. La conjunció d'ambdós grups en escena, de vegades barrejats i d'altres separats per cortines translúcides, queda compactada pel fet que els ballarins de claqué són, en gran mesura, també músics i perquè -i això ja és més sorprenent- els músics dirigits per Yaron Engler tenen una presència escènica imponent.

Un especial protagonisme el té Norman Jankowski, el percussionista barbut i fort que remou els ànims de la gent amb la baqueta i que, amb el moviment obert d'extremitats i el rebot lliure del cap, fa de contrapunt càlid a la freda proposta visual de l'espectacle. Potser és el vestuari tipus Mad Max el que esborra tota possibilitat evocadora als moviments i als jocs de parelles, solos o grups dels ballarins. Si ens esforcem a pensar en un viatge, com apunta el programa de mà, ens trobem fora de temps, sense nord i estranyats d'haver anat a parar, després de tants quilòmetres, al barroc de Vivaldi per amorosir la barreja testavirada.

Potser la contemporaneïtzació del claqué sigui difícil de traduir en un xou per al gran públic, que és l'objectiu plenament assolit per Tapeplas gràcies a la força de Sharon Lavi, el swing de David Beneito i l'empenta d'Anna Llombart. Amb ells, la dinàmica de grups conflueix en energies que després es desmembren i es reatrapen en agrupacions diferents per cada canvi musical. Una varietat estimulant, si bé al cap de 90 minuts d'espectacle és inevitable preguntar-nos pel significat o, si més no, necessitat de tan llarg recorregut sense arribar a cap lloc nou. 

Passió per la percussió

jordi bordes (el punt, 31/12/09)

A Barcelona hi ha una veritable passió per la percussió. Hi ha un soroll rítmic que es produeix picant de peus a terra: el claqué. Tapeplas neix de la sorpresa d'un coreògraf israelià en descobrir el potencial de la ciutat per aquesta disciplina de música i de ball. Des de dimarts, i només fins al diumenge, s'estrena Epic al Mercat de les Flors, un treball en què Sharon Lavi fa un pas més en la seva investigació que parteix de les arrels culturals i folklòriques i es desenvolupa amb la llibertat que li proporciona el claqué. La seva voluntat és la de crear camins que apropin les cultures d'Orient i Occident. En quest treball, supera la percepció musical del claqué i aconsegueix ballar tot picant de peus a terra. Des de la percussió, desemboca en Bach i aconsegueix que la companyia balli i piqui de peus, una meravella per als sentits.

El treball de Lavi concilia el públic ampli amb un tipus de claqué inquiet. No es limita a l'exhibicionisme d'una tècnica que exigeix entrenament i força física. A partir d'aquest treball, construeix nous llenguatges captivadors. A Epic, vuit ballarins conviuen amb sis músics que alternen percussions amb el clarinet, el piano i el violoncel. Tot és dinàmic, els espectadors segueixen el ritme de l'espectacle, inconscientment. Potser s'hi troba a faltar un pèl d'intenció, que els rostres siguin expressius (encara hieràtics), però la combinació de ritmes que flueixen de l'est a l'oest convida a una sessió d'èxit. Probablement, s'agrairia una reducció de quadres de percussió (ja existeix Mayumana o Stomp per aquests productes) i limitar-ne la durada. La primavera de Vivaldi, en què hi cap una major explosió de ballarins, tenint cura que no es restés brillantor a Lavi com a ballarí persuasiu, podria ser un final prou rodó. Lavi, generós, vol introduir massa peces que, reordenades, poden donar lloc a nous muntatges.