Título de la crítica

Jordi Jané (Avui, 20/12/09)

El públic del Raluy sempre queda mitjanament satisfet amb unes propostes que no volen anar més enllà de l'espectacle digne i artesà amb números de la casa i algun número contractat. Ja he escrit alguna altra vegada que trobo a faltar un pèl d'ambició artística en aquesta família, però tot són opinions. A El viatge hi ha aspectes dramatúrgics perfectibles. Prescindint de preàmbuls, millorant el so de l'off de presentació i fent-lo a les fosques, la funció arrencaria amb més vigor amb la brillant parada inicial, que predisposa a l'emoció dels ganivets, estrelles i destrals llançats per Silvano Giribaldi. Acompanyat del seu germà Francis com a august, el clown Lluïset fa l'entrada del piano i el cuc. Surt la seductora Rosita Raluy amb els hula-hoops i després el ritme punxa amb una llarga intervenció de Sandro i Jerzy, empalmada amb una grisa entrada musical que ho posa difícil perquè el duo de cèrcol aeri de Katy & Lulu remunti el ritme perdut. Sort que apareixen Niedzela i Emilie Raluy per crear bellesa en simetria combinant tècnica i esperit circense amb els monocicles. El bon malabarista ucraïnès Edward (Quidam, Cirque du Soleil) ha de millorar vestuari i posada en escena.

La segona part, més lligada, s'obre amb el velòdrom flotant de l'any passat (ara amb dues bicicletes), segueix amb una meritòria escala lliure d'Estefi Giribaldi i una bàscula còmica executada per quasi tota la companyia. Un reeixit duo a les teles a càrrec de Kerry i Jean-Christophe i la funció acaba amb l'arxirepetida entrada El rodatge, ben conduïda per Sandro Roque. El clown Lluís Raluy, Lluïset, hauria d'intervenir més: té un personatge deliciós i d'innegable bon gust i un vestuari suggerent que aportarien una calidesa que amorosiria l'espectacle.