15 de desembre de 2009, 09:00
Entrevista
Albert Pla
L'acròbata irreverent
El trobem còmodament assegut, envoltat de fum. Lacònic i succint, les seves respostes semblen les malifetes d’un nen. Mai se sap si diu la veritat o si tracta de prendre’ns el pèl. Així és l’Albert Pla, cantautor inclassificable i protagonista de Llits, el nou espectacle de Lluís Danés que s’estrena el 17 de desembre al TNC. El mateix Pla ens ho explica... D’ara endavant, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
M’han advertit de cara a l’entrevista que t’inventes coses.
T’han informat malament.
Doncs a veure com va. Com explicaries en poques paraules l’espectacle Llits?
Ah, aquesta pregunta és fàcil. Llits és la història d’en Lectus, un camioner travestí que vol disfressar-se de ballarina. Llavors coneix un pallasso que l’acaba contractant per a un circ i allà li col·loquen un tutú. La resta no te la puc explicar perquè és un secret.
I aleshores per què a la sinopsi s’explica la història d’un cèlebre acròbata que té un accident mentre intenta un quàdruple salt mortal?
Això són bajanades per confondre la gent... Un camioner que es vesteix de ballarina, no ho oblidis.
El que no acabo d’entendre, doncs, és per què l’espectacle es titula Llits.
El projecte inicial d’escenografia consistia a omplir tot l’escenari de camions, però el pressupost no ens arribava. Tants camions era una pasta que no t’ho pots ni imaginar. Llavors va venir un dia un senyor dels Encants i ens va oferir quinze mil matalassos d’oferta. I, com que hi ha acròbates en escena, vam pensar en possibles caigudes. Clar, és millor que caiguin sobre matalassos que no pas sobre un camió.
Si tu ets un camioner, qui són la resta dels personatges?
Borja [Penalba, director musical] interpreta un pallasso florescent que porta un llum al cap, com si es tractés d’una fallera. A més, toca l’acordió i el plat al mateix temps que jo condueixo el camió i faig la ele per aparcar sense xocar. També hi ha la Lídia Pujol, que fa de Lèctica, un personatge que és el que explica les coses perquè tot s’entengui bé. Desprès hi ha l’Alba [Sarraute], que és la que ho dirigeix tot a fuetades i la que m’ajuda en el meu número, que és el central de l’espectacle.
Es tracta d’un número de circ, perquè l’espectacle conté una bona dosi d’art de circ, oi?
Sí, de fet l’espectacle bàsicament són números de circ i acrobàcies. Jo l’única cosa que coneixia d’aquest món era el Circ Cric del Tortell Poltrona. Però quan em van trucar i em van proposar aprendre a conduir camions de franc no ho vaig dubtar ni un moment, perquè jo no tenia cap carnet aleshores. A més, comptem amb uns tios bestials que fan unes acrobàcies increïbles. Però sens dubte la meva part és la més espectacular: salto des de vint-i-cinc metres mirant de caure dins d’un tupperware ple d’aigua de la mida d’un plat que precisament m’aguanta l’Alba [Sarraute]. És un número complicat que requereix confiança i coordinació.
A banda de circ, hi haurà molta música i cançons en directe. Lluís Llach i Borja Penalba són els autors de la banda sonora i Feliu Ventura ha escrit les lletres.
Aquest espectacle m’ha permès conèixer una gent estupenda i meravellosa com el Feliu o el Borja, que en realitat són els únics que treballen. La resta estem aquí fent l’imbècil mirant d’aparcar el camió. La Lídia és a l’única que coneixia abans perquè ella és cantant i una vegada va fer una versió d’una cançó meva, Somiatruites. A cap i a la fi, en aquest petit país som quatre gats i tard o d’hora tots ens acabem trobant.
Llits és un espectacle per a tota la família.
Aquesta és una història de circ, visual i imaginativa. Sorprendrà enormement totes les persones que vinguin, i els nens també. Jo sóc dels que pensa que als nens se’ls pot portar a qualsevol banda, fins i tot als meus concerts.
Però tu ets conscient que el contingut de les teves cançons no sempre és apte per a oïdes que s’escandalitzen fàcilment.
Jo no m’ho miro sota aquests paràmetres. No em considero ni transgressor ni res per l’estil. Quan escric les meves cançons no penso que ningú pot arribar a escandalitzar-se per res del que dic. Quan el Banc de Santander passa un anunci per televisió hi ha gent que s’escandalitza. A mi em passa, sobretot quan diuen que fan coses per a mi.
Llits no és la teva primera aparició al teatre com a actor, m’equivoco?
M’encanta el teatre. Cada dia dic que hi aniré i després no hi vaig mai. Me n’oblido. Conec molta gent del mundillo. Fa anys vaig participar en una obra de text, es deia Caracuero, feia d’un noi que es vestia del protagonista de la Matança de Texas. També vaig fer Cançons d’amor i droga amb l’Àlex Rigola. M’agrada fer d’actor.
Fins i tot per als teus recitals prefereixes els teatres als auditoris de concerts.
Sí, molts cops faig les gires als teatres. Em permeten un contacte amb el públic més íntim i respectuós. M’agrada tenir la gent prop. Això no treu que també m’agradin altres tipus de concerts com els que es fan als festivals on la gent canta i balla i tothom està molt borratxo, jo el primer.
UNA GRAN FESTA
Busquem una segona font d’informació que ens ajudi a esbrinar més coses sobre Llits. Lluís Danés,
director, s’ofereix a aportar-nos unes dades empíriques. Els llits són els llocs on ens passen les coses transcendents de la vida, ens comenta, naixem i morim en un llit, durant el camí n’hi ha d’altres: el de la infància, el del sexe, el del matrimoni. Al voltant de l’argument, Danés ens dóna una versió diferent a la del camioner. L’acció se situa a la Terra de Llits, aclareix, un espai entre la vida i la mort on va a parar el gran acròbata Lectus després d’un accident de circ. El especials habitants d’aquesta terra l’ajudaran a repassar tota la seva vida. I ho fan a través de números de circ, de música en directe i de ball. Una gran festa màgica molt apropiada per a l’època del Nadal.
Manuel Pérez i Muñoz