1 de desembre de 2009, 09:00
Anna Moliner
Canvi radical
Va debutar professionalment fa cinc anys amb Dagoll Dagom, formant part de la reposició del llegendari Mar i cel. Des d’aleshores no ha parat de pujar graons mentre recollia premis com el Gran Via de teatre musical o el Butaca a la millor actriu musical. Ara els seus objectius són la televisió –la sèrie Sagrada família de TV3– i el teatre de text, on s’ha ficat de cap i per partida doble. Integra, per una banda, la Companyia del T6 del TNC i acaba de crear el grup Zerega, el primer fruit del qual és l’espectacle Danny i Roberta que s’estrena aquest mes, el dia 8, al Versus Teatre.
TREBALL D’ACTOR
El tres integrants de la companyia Zerega (Xavi Álvarez, David Pintó i jo mateixa) ens vam conèixer fent classes d’interpretació. Ràpidament vam descobrir que ens unien una sèrie d’interessos. Per nosaltres el teatre és explicar una història, apostem decididament pel treball de l’actor. I vam decidir llançarnos a la piscina amb Danny i Roberta, un autèntic text de culte dins del món teatral, un material que no passa de moda mai. Nosaltres, a més, prescindim de referències d’espai o d’elements escenogràfics complexos, hem anat directament a aquesta relació turmentosa entre els dos personatges.
DE MOLTS COLORS
El teatre t’ha de sacsejar, t’ha de moure alguna cosa a dins. Aquesta obra ho té, això, uns personatges plens d’humanitat, unes vides molt turmentades. La Roberta és una tia marginal, cansada de viure i passada de voltes, però al mateix temps és capaç d’enamorar-se, d’obrir la finestra i veure-hi esperança. Al principi em preguntava si podia interpretar-la, els actors de vegades som molts insegurs. Havia de fer meves certes experiències extremes que formen part de la normalitat dels personatges, coses que havia de trobar dins de mi mateixa. A mi sempre m’havien donat papers més infantils, suposo que pel meu aspecte. Roberta és un canvi radical, un gran repte.
FAMÍLIA TEATRAL
Haver debutat a Mar i cel va ser un regal per mi. Dagoll Dagom ha estat la millor escola possible, fins i tot una petita família en molts aspectes. Després vaig continuar amb Boscos endins, un altre regal perquè fer un Sondheim és meravellós. Jo des de petita havia estat enamorada del paper de la Caputxeta sense saber que al final acabaria interpretant- lo. Vaig gaudir-lo molt. El musical m’encanta i no el vull oblidar mai, però ara també em venia de gust canviar al teatre de text amb un contacte més íntim del públic.
BONES COMPANYIES
Formar part de la Companyia T6 del TNC va ser un altre cop de sort. I dic sort perquè em van escollir per a una de les tres places triades per càsting; s’hi havien presentat més de 900 currículums! El fet de poder treballar envoltada de companys amb una gran trajectòria al món del teatre m’està fent aprendre molt. Alguns d’ells porten vint o trenta anys de professió i els veus que continuen treballant amb les mateixes ganes i entusiasme del primer dia. Jo, com a actriu jove, vull absorbir tot el que pugui d’aquesta experiència.
Manuel Pérez i Muñoz