andreu sotorra (time out, 19/11/09)

Espectacle de color esclatant, brillant vestuari tradicional, il·luminació efectista que s’estén fins i tot per la sala, molt d’entusiasme de la companyia, amb una trentena d’intèrprets, entre cantants i ballarins, majoritàriament joves, que irradien energia i que no cal que siguin cossos escultòrics per demostrar-ne les qualitats, tres músics en directe, un banda sonora que combina músiques de pel·lícules índies amb algunes d’occidentals i les tradicionals, i una element de gènere fantàstic amb un mestre de cerimònies, amb vara inclosa, que situa els espectadors en cada canvi d’acció, una típica història d’amor, amb rerefons de Romeu i Julieta, amb un jove protagonista que emigra a la gran ciutat per trobar una feina digna i el que troba és l’enamorada de qui, costi el que costi, no es voldrà desfer, a pesar que el pare d’ella i uns quants pinxos al seu servei –ulleres fosques, vestit negre i armes en mà per trencar l’idil·li– vulguin impedir la relació. Ho diu molt bé el vell savi narrador: les històries de Bollywood sempre tenen un final feliç. I aquesta, amb un ritual de boda, també.

La música inclou, entre el seu repertori, amb algunes peces del compositor A.H. Rahman, Oscar per la banda sonora de Slumdog Millionaire, un valor afegit als molts atractius que té l’espectacle i que no es limita per cap frontera d’edat.