La primera part d’una trilogia dedicada a aquella joventut d’entreguerres sense objectius prefixats

toni martín (time out, 12/11/09)

Escrita el 1929, El mal de la joventut és la primera part d’una trilogia que el búlgar Ferdinand Bruckner va dedicar a tota aquella joventut d’entreguerres sense objectius prefixats que vivia en una buidor contínua. Una joventut burgesa en què la diversió, les llibertats i l’inexistent projecte vital els feia caminar explorant conductes errònies que anaven des de la recerca d’una necessitat extrema de manifestar públicament una jerarquia de poder absoluta fins a l’eliminació dels principals valors que regeixen una societat mínimament civilitzada.

L’acció se situa a Viena, just després de la Primera Guerra Mundial, en una residència d’estudiants de medicina on curiosament es crea una paradoxa brutal: mentre els estudiants s’endinsen en una ciència que pretén salvar vides, ells mateixos es destrossen les seves barallant-se per sobreviure davant la buidor decebedora que els ha tocat viure.

Dirigit per l’actor Oriol Tarrasón, el muntatge subratlla amb excés les frases-sentències que conté el mateix text, fet que dóna una transcendència massa pesada a les paraules, contrastant-les, per altra banda, amb la visceralitat que es presenta a la posada en escena. El caos i la violència que ens vol plasmar és, en moltes ocasions, un caos real. La necessitat de mostrar aquest desordre vital es veu sobresaturada per un seguit d’accions que acaben per embrutar l’interessant discurs de Bruckner i fa que la història (o allò que se’ns vol explicar) acabi perdent-se pel camí. 

Espasmes juvenils

Francesc Massip (avui, 08/11/09)

Després d'una interessantíssima incursió en el món de Jesús Moncada dramatitzant L'aigua, la companyia Les Antonietes torna a oferir-nos un treball rigorós i colpidor amb El mal de la joventut del jueu alemany Theodor Tagger, que, escrita el 1926 en el context de l'expressionisme, radiografia el cul-de-sac vital d'un jovent aburgesat i decadent, brou de cultiu de la imminent follia nazi. Com La ronda de Schnitzler, la ruleta de l'amor giravolta pels diferents cors d'un pis d'estudiants de medicina que competeixen per imposar-se, mentre es mesuren el cinisme i el blindatge emocional.

Destaca amb llum pròpia Annabel Castan en un treball vigorós i efectiu i amb un personatge que mena del ronsal el seu noviet fins que una torbadora i decidida Bàrbara Roig, sense fer soroll i com qui no vol la cosa, la desbanca en la cursa sentimental. Un fred Bernat Quintana es converteix en proxeneta de la Lucy (abnegada Mireia Illamola), mentre xuleja la Desirée, una resoluda i frívola Maria Ibars.

L'ambient extraviat i asfixiant del pis no és més que una metàfora del país d'entreguerres que s'aboca a tots els excessos per conjurar la frustració i l'horror. Viuen en una porquera galvanitzats pels espasmes de la joventut, una malaltia que, si se supera, es cura amb l'edat. Per a alguns, però, la mort arriba quan tot plegat es fa insuportable.

Un equip fresc sap fer actual aquesta poderosa peça de Ferdinand Brückner, pseudònim que l'autor nascut a Bulgària adoptà per dissimular els seus orígens hebraics. Un elenc ben conjuntat que serveix amb inspiració i mesura un espectacle colpidor.