28 de octubre de 2009, 16:18
Beth Rodergas
Enlairament teatral
Tot i que en la seva faceta musical el públic la coneix simplement per Beth, al teatre sempre fa servir el cognom. És una mena de separació entre dos dels camps on li agrada moure’s, però n’hi ha d’altres. A la televisió la veurem per partida doble: continuarà amb el Temps de neu i també presentarà un reality nou, Buscant La Trinca. De moment, Beth Rodergas acaba d’aterrar a la renovada versió de Boeing Boeing que el Teatre Apolo acull al seu hangar.
VODEVIL CLÀSSIC
Boeing Boeing és un clàssic vodevil. Una comèdia de portes que s’obren i es tanquen. Una prova que continuen triomfant els clàssics de l’humor. L’obra és molt, molt divertida i no només fa gràcia a la gent gran, els joves també es peten de riure. El públic té ganes que el distreguin i al teatre passa com a la música: hi ha discos que te’ls poses per distreure’t mentre condueixes i en canvi n’hi ha d’altres que els escoltes amb cascos per analitzar-los. Existeix tot un públic que té ganes de pagar una entrada i riure una estoneta sense haver de pensar massa, amb una trama com s’ha fet sempre i que continua agradant com sempre.
NOVA TRIPULACIÓ
Convido la gent que ja ha vist l’obra a tornar a veure-la. Hi ha molts canvis. El més evident és el repartiment. Santi Ibáñez fa riure molt fent d’amic del prota. I a l’Àlex Casanovas li escau molt el paper, perquè ell té aquell tarannà i aquesta planta de guapo i de fer broma amb les noies. Tampoc s’ha de passar per alt el deliciós paper de la criada que fa la Mercè Comas. Però hi ha més canvis: Paco Mir ha retocat alguns gags per donar més ritme a l’obra, i en conjunt s’ha reduït una mica la durada de la funció, que ara és molt més dinàmica.
HOSTESSA DE VOL
Per ficar-me en el personatge m’he escoltat molt el que em deia el director, l’Alexander Herold. El text és dels anys seixanta i això el muntatge ho respecta. Llavors les hostesses de vol no eren com ara. En aquella època eren el model de noia guapa i independent. Jo crec que si ara algú hagués d’escriure ara una obra similar al segle XXI segurament la faria al revés de Boeing Boeing, seria una noia que tindria tres nòvios diferents al mateix temps.
ACTRIU DE VOLADA
La veritat és que em costa dir que sóc actriu. Mai dic sóc actriu, sempre dic que estic fent d’actriu. Si m’he de definir em considero cantant perquè és el que faig des del 16 anys i és el mitjà on m’he guanyat la vida durant més temps. Jo, des de molt petita tenia clar que volia pertànyer al món de l’espectacle, i la interpretació em cridava l’atenció. Llavors l’Abel Folk va fer-me un regal quan va confiar en mi per treballar a Pels pèls, la meva primera intervenció al teatre. Al principi no em podia creure que fos allà dalt, compartint escenari amb actors de la mida de l’Enric Majò o de la Mercè Comes. Vaig descobrir que el tracte amb el públic quan fas comèdia s’assembla molt a un concert, necessites la resposta directa de la gent. Tot seguit, el Calixto Bieito em va donar un vot de confiança i vaig entrar al Tirant lo Blanc, un gran projecte que va viatjar a la Fira de Frankfurt i a Mèxic. Tenia molta responsabilitat a sobre meu, van fer una aposta cega per mi i no volia defraudar. Vaig aprendre moltíssimes coses, va ser una experiència molt maca.
Manuel Pérez i Muñoz