8 de juliol de 2009, 11:19
Cartells històrics
Marido de I.V.A. y vuelta
Teatre Apolo (1987)
Amb Marido de I.V.A. y vuelta, segons Josep Sandoval, cronista dels saraus més glamurosos de la ciutat, la supervedet Tania Doris tornava als escenaris després d’un any sabàtic. A La Vanguardia del 6 d’abril de 1987, el periodista es feia ressò de l’estrena d’aquesta función de enredo, chascarrillo, freno y marcha atrás de ritme vertiginós, decorats de paper i una protagonista principal que resultava ser el deleite de los mirones fuera del paraíso.
Descoberta als divuit anys per l’empresari i productor Matías Colsada, a meitat dels setanta Doris era la màxima estrella dels enlluernadors muntatges de revista musical amb què Colsada, propietari del Teatre Apolo, va aixecar tot un imperi. Tania Doris, Luis Cuenca i Pedro Peña formaven un tercet infal·lible, protagonista de títols tant suggeridors com Esta noche sí, Venus de Fuego o Yo soy la tentación, exemples d’un gènere alegre, picant i molt popular que amb l’arribada de la democràcia s’havia anat desprenent del pes de la censura. Els espectacles de Matías Colsada eren de plomes, lluentons, barrets de copa, decorats de paper, música enllaunada i coreografies de vistositat plàstica; vodevils farcits d’insinuacions sexuals i sovint masclistes que intercalaven números musicals i còmics amb una línia argumental poc consistent relacionada amb l’actualitat política i social.
Si amb la revista musical, allò del pa i circ estava assegurat al Paral·lel, durant dècades el Teatre Apolo va ser el seu temple. Adquirit per Colsada als anys cinquanta, una companyia de sarsuela l’havia inaugurat mig segle abans. On hi havia hagut un magatzem per pesar palla, al 1904 es va obrir un local que havia de destinar-se a distreure la concorreguda audiència de l’avinguda més popular de Barcelona. A finals dels vuitanta, espectacles com Marido de I.V.A. y vuelta eren els més dignes continuadors d’aquest frívol llegat. L’exuberant Tania Doris estava aquí acompanyada per “el cómico supersónico” Luis Cuenca i el galant del cinema i la televisió Máximo Valverde. L’actriu còmica Eugenia Cuenca i l’excitant Gran Ballet Supermagic 87 treballaven per omplir el pati de butaques de gent que oblidaria les penes, com a mínim, durant una estona.
Imatge: Col·lecció de cartells de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
Sílvia González