0 comentaris | |

AIET

Incògnites de futur

Un gran quadre de Mariona Millà presideix la sala d'assaig i d'actes de l'AIET.

Corria l’any 70 quan Ricard Salvat aconseguia crear a la Universitat de Barcelona el Departament d’Estudis Teatrals (DET). Coincidint amb el seu desè aniversari, el DET passaria a dir-se Institut d’Experimentació Teatral, i tretze anys més tard, al 1993, emprenia una nova etapa com a associació independent, regida per uns estatuts propis i dedicada a promoure i difondre activitats escèniques més enllà de la producció d’estaules rodones, de tallers, de congressos internacionals o la publicació de la revista Assaig de Teatre es trobaven entre els objectius de la nova Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, l’AIET, que Salvat va presidir fins a la seva mort. Estretament vinculada a la personalitat del seu fundador, l’AIET va decidir recentment en una assemblea extraordinària tirar endavant el programa d’activitats previstes per al 2009 pel mateix Salvat. L’entitat, però, s’enfronta a un futur ple d’incògnites que la seva vicepresidenta, la dramaturga i escriptora Gloria Montero, intenta aclarir-nos.

NOVA ETAPA: LA REVISTA
Si la passió que Ricard Salvat sentia pel teatre va aconseguir abatre els obstacles –principalment, de caire econòmic– que entorpien el camí de l’AIET, la seva dilatada experiència escènica i els contactes que tenia arreu del món van fer possible que l’Associació trobés les portes obertes a festivals i congressos organitzats més enllà de les nostres fronteres. Aquests mesos en què, arran de la seva mort, tothom ha destacat el paper de Salvat per a la nostra cultura, penso que no s’ha dit gaire que tan important com això va ser la forma com va donar a conèixer el teatre català fora, explica Montero. Aquest va ser un dels objectius de l’AIET des de bon començament, per mitjà de congressos, etc. També l’organització de lectures dramatitzades ajudaven a acostar la realitat del teatre català a altres punts del planeta, de la mateixa manera que la publicació d’Assaig de Teatre tenia (i té) l’objectiu de presentar a Catalunya autors i tradicions teatrals llunyanes cultural i geogràficament. El teatre d’Austràlia, Mèxic, Veneçuela, Xina, Polònia o Egipte han ocupat alguns dels monogràfics d’Assaig de Teatre, una revista de referència per aprofundir en el coneixement de l’escena. Tenim molt clar que una de les prioritats de l’actual AIET és continuar aquest camí de coneixement i de reflexió que ha estat sempre Assaig de Teatre, comenta la vicepresidenta de l’Associació. Des del primer moment es va lluitar per treure quatre números cada any, i en això sempre hem estat molt rigorosos, fins i tot en els moments que gairebé no hi havia diners. Aquest any, Assaig de Teatre en fa quinze des de la seva aparició, i té previst, d’aquí al desembre, treure dos nous números. La propera revista es dedicarà als escenògrafs catalans, però el segon que havíem de treure, dedicat a Grotowsky, el deixarem per a més endavant i en el seu lloc en publicarem un sobre Ricard Salvat, un número triple. Quan penso com ens atabalàvem quan ell decidia fer números dobles... i ara nosaltres farem això! Pels 73 números ja editats de la revista Assaig de Teatre han passat algunes de les veus més autoritzades del món del teatre català, espanyol i internacional, que hi han escrit sobre temes i professionals –fonamentalment, autors– poc atesos per la bibliografia teatral oficial, han fet cròniques de festivals i entrevistes de consulta obligada per a qualsevol estudiós de les arts escèniques. Per això, publicarem també un índex amb tots els continguts de la revista d’aquests quinze anys. La supervivència d’Assaig de Teatre en aquesta nova etapa sembla, doncs, garantida. Sí, volem continuar editant-la. I volem buscar alguna via de finançament que ens permeti publicar un resum de cada número en castellà i en anglès, diu Montero, que recorda que fa un parell d’anys, un programa del Ministeri de Ciència i Tecnologia orientat a avaluar les revistes espanyoles d’humanitats i ciències socials va concedir a Assaig de Teatre una puntuació de 7,25 sobre 10, una nota que podria haver estat millor si la revista s’hagués editat íntegrament en castellà. La revista concentra moltes energies. És clau per a nosaltres.

Glòria Montero, al vestíbul de l'AIET.

AULA DE TEATRE A LA UNIVERSITAT
Tot i ser una associació independent, amb una junta pròpia que decideix sobre convocatòries i activitats sense requerir l’aprovació d’òrgans universitaris, la gran tasca desenvolupada per Ricard Salvat a les aules de la Universitat de Barcelona s’ha perpetuat a través de l’AIET –recordem que ell va ser directe impulsor i responsable del Departament d’Estudis Teatrals, o que el 1986 va aconseguir la creació de la Càtedra d’Arts Escèniques de l’UB, de la qual, des del 2003, n’era catedràtic emèrit–. Tal com havia reconegut públicament, una de les seves obsessions hauria estat crear una facultat de ciències teatrals per tal de situar l’ensenyament de les arts escèniques a Catalunya a l’alçada del d’Alemanya; i una altra: la creació d’una companyia universitària estable. Aquesta va ser sempre la seva il·lusió, tenir un grup d’actors universitaris gairebé professional, una companyia. Al cap i a la fi, la Universitat té la seva orquestra i el seu cor, així que, per què no una companyia teatral?, demana Gloria Montero. Mai no s’ha aconseguit, encara que a primers d’any en Ricard i jo ens vam entrevistar amb la nova vicerectora, Lourdes Cirlot, i en treure-li el tema es va mostrar receptiva. Cirlot els va suggerir que desenvolupessin un projecte per escrit, però les circumstàncies van impedir-ne l’escriptura. De moment, doncs, el grup que l’AIET assessora i manté a través de la seva Aula de Teatre serà l’únic de l’associació. Sempre n’hem tingut un que ha participat a la Mostra de Teatre Universitari, però generalment ha estat format per estudiants de primer, de segon... gent que després no continua treballant al teatre. Malgrat tot, dels successius grups de l’Aula de Teatre de l’AIET-UB han sortit noms com Ramon Simó i Rubèn Ametllé, i algun dels seus muntatges, com La gavina, dirigida aquest mateix any per Benjamín Miñana, ja ha voltat per diversos festivals universitaris i podria tornar a representar-se en gira.

PRODUCCIONS I MÉS
Una altra de les prioritats de l’AIET és la producció d’un espectacle cada any. Enguany haurem de prescindir d’això, per manca de diners. Però estem parlant de la possibilitat de fer una lectura dramatitzada del Concierto de San Ovidio de Buero Vallejo, en col·laboració amb l’ONCE, per commemorar el centenari del naixement de Louis Braille, i La sutura, que vam produir l’any passat, anirà al Teatre Halland de Suècia. La convocatòria del Premi Josep Robrenyo de Textos Teatrals –amb una dotació econòmica de 3000 euros, la publicació a Assaig de Teatre i la realització d’una lectura dramatitzada– i la celebració de taules rodones i tallers també es mantindran aquest 2009. Un any de transició? No crec que en el futur sigui tot igual, perquè Ricard Salvat no hi és. Però ell no només va lluitar durant molts anys per consolidar un projecte, sinó que va anar donant idees, posant en contacte persones, etc. D’ara endavant, l’AIET serà diferent, la vida és canvi i haurem de cedir el pas a gent nova, a nous projectes, i si es pot construir al damunt del que ja està fet, millor. Montero destaca, per acabar, el suport que ha rebut per part de moltes persones, socis o no de l’AIET. Hi ha molta gent que ha vingut per dir-nos: volem ajudar, participar a l’AIET i fer coses. I això és molt important.

Carme Tierz

Imprimir article Enviar a un amic Dimensió lletra Gran Petita