Idees per a un nou teatre

Una finestra oberta a la creació

AVANTIME. A partir del 9 de juliol
El Santi Fondevila [reconegut periodista teatral] em va dir un dia, i amb tota la raó del món, que durant l’estiu la gent no perd neurones, sinó que té les mateixes, comenta Ever Blanchet quan parla de la necessitat que hi hagi una programació continuada de teatre a Barcelona. El director del Versus Teatre i del Teatre Gaudí de Barcelona, i impulsor de l’Avantime, parla de la seva proposta estival, única a la ciutat: Barcelona no sembla una ciutat europea durant l’estiu, gairebé no hi ha activitat escènica. El que ofereix l’Avantime és una pretemporada que omple el buit durant els mesos d’agost i setembre, entre el final del Grec i les festes de la Mercè. Blanchet creu que és una oportunitat de gaudir del teatre no només per a la gent que es queda a la ciutat mentre d’altres marxen de vacances, sinó també per als turistes. Ha estat una activitat molt ben acollida, sobretot pels hotels, i pels visitants que demanen mantenir l’activitat cultural que tenen durant tot l’any, tenen la curiositat de conèixer què s’està fent aquí en matèria teatral. Per aquest motiu estan buscant la complicitat de l’empresa pública que s’encarrega de gestionar i fomentar el turisme a la capital catalana. Des de l’SGAE també han rebut inputs positius. No és fàcil demanar ajuda per a un projecte de ciutat quan ho fas des d’una sala petita, es lamenta, tot i que també l’engresca el fet que, probablement, l’any que ve s’hi afegiran altres sales que encara no pot avançar. És un tòpic, continua, una llegenda urbana això que la gent a l’estiu no va al teatre. Per al Versus, per exemple, la millor ocupació de taquilla real es fa durant agost i setembre, rep un públic que busca l’oferta i paga la seva entrada.

'Dar patadas para no desaparecer', del Colectivo 96º.

Durant els dos primers mesos d’aquesta pretemporada, el teatre del carrer Castillejos i les dues sales del TGB acolliran l’estrena de set espectacles. Blanchet destaca una versió d’una obra de Goldoni, Xafarderies [a partir del 6 d’agost], dirigida per Gilbert Bosch, un exjoglar amb una trajectòria enorme. Ha apostat per fer una versió en miniatura, amb els actors agenollats; crec que serà una comèdia divertida. També recomana especialment Ulls de bruixa, de Joan Solana (del 9 de juliol al 2 d’agost). És un narrador que no ha estrenat gaires coses però és interessant perquè permet obrir una mica la visió més enllà dels emergents. Ell té cinquanta anys, és un emergit. Precisament, si una cosa caracteritza l’Avantime és la seva atenció al teatre independent, als nous emprenedors, gent que té dificultats per trobar un lloc on mostrar el seu treball. L’impulsor d’aquesta pretemporada vol obrir també camins cap al terreny musical. De fet, ja treballa per tal que, al 2010, els seus teatres programin algun muntatge de bel canto o d’opereta d’alcova, de pijama o llenceria. Enguany es presentarà Desig d’òpera, a càrrec d’Eles Alavedra, Guillem Peire i la companyia del Versus (a partir del 8 d’agost). A més, s’hi podran veure Dar patadas para no desaparecer del Colectivo96º (del 15 de juliol al 2 d’agost); la companyia D’Block amb un espectacle de dansa urbana titulat Romeo + Julieta (a partir del 15 d’agost); Terròs!, d’Andreu Rifé i David Monllau (del 5 al 30 d’agost) i Los patios de la memoria, d’Ever Blanchet, amb la companyia Teatro do Morcego i direcció de Bernardo Gallí (a partir del 13 d’agost).

'Ulls de bruixa', de Joan Solana.

Una altra de les iniciatives d’aquest Avantime és En Rodatge, un programa de lectures d’obres teatrals i guions cinematogràfics. Llegirem obres teatrals, guions i peces escèniques que es puguin convertir en una pel·lícula. Volem facilitar aquesta activitat entre els autors i els creadors de cinema. Hi haurà algunes sorpreses com Mai no serem estrelles del rock, de Joan Sierra.

L'OBRADOR D'ESTIU. Del 4 a l'11 de juliol
La fàbrica Fabra i Coats acollirà la quarta edició de l’escola internacional de dramatúrgia organitzada per la Sala Beckett. Després de tres anys a la comarca de la Garrotxa, l’Obrador d’Estiu es trasllada a Barcelona, i és que a mesura que han anat augmentant el nombre de participants estrangers, hi ha un major interès per conèixer la ciutat i poder gaudir del Grec. Així explica aquest trasllat Toni Casares, director artístic de la Beckett, que vincula els orígens de l’Obrador a altres iniciatives europees que serveixen com a models: A França, Alemanya o Anglaterra hi ha diferents exemples d’aquesta mena d’escoles d’estiu de dramatúrgia contemporània, que són espais de trobada intensiva d’autors emergents en forma de cursos, seminaris i tallers. El que es busca amb aquesta activitat de to acadèmic és promoure el contacte entre creadors de diferents països per intercanviar idees i experiències i donar a conèixer d’una manera àgil i fàcil els textos que es couen arreu del món. En total, s’espera la presència d’una vuitantena de persones, gent amb formació o experiència prèvia en el terreny de l’escriptura per a l’escena. Els estrangers han estat contactats i becats a través de teatres o centres amb una activitat de promoció de la dramatúrgia contemporània similar a la que duu a terme la Beckett. Els primers anys es limitaven a participar en el taller internacional, però cada cop més busquen també un lloc en la resta de tallers, explica Casares tot subratllant la dimensió internacional que va agafant l’Obrador d’Estiu també en l’apartat dels professors convidats.

Lectures a l'Obrador.

La fi d’Europa? és el tema que es proposa treballar en el seminari d’escriptura teatral que farà Simon Stephens, del Royal Court de Londres. Els participants hauran enviat prèviament un text breu en anglès que es transformarà en una obra que llegirà la companyia resident de l’Obrador dirigida per Thomas Sauerteig. Un dels altres models que tenim és el del festival francès de lectures dramatitzades La Mousson d’été. Modestament l’hem copiat i hem posar un director i uns actors a disposició permanent del que passi en els cursos de dramatúrgia. De forma paral·lela també realitzaran lectures obertes al públic dels textos Valeria y los pájaros, de José Sanchis Sinisterra, amb Anabel Alonso i direcció de Xavier Albertí (6 de juliol); i El cor d’un boxejador, de Lutz Hübner, dirigit per Víctor Muñoz i Calafell (10 de juliol). La presència de Hübner, un alemany especialitzat en l’escriptura per a adolescents, serà un dels plats forts de l’escola teatral. Impartirà un curs i serà present a la trobada d’autors professionals que reflexionaran sobre el que significa escriure per a aquest públic. Detectem que a Catalunya hi ha molta gent treballant al teatre juvenil, entès com una franja que pot anar dels 16 fins als 22 anys, però que està poc recollida en la cartellera. A Barcelona costa trobar programació especialitzada per a públic jove.

Al centre, Neil Labute a L'Obrador d'Estiu de 2008.

L’altre nom destacat entre els docents és el de Neil LaBute. Després de la seva primera experiència l’any passat, ha demanat tornar a venir per treballar amb actors professionals un text que està escrivint i que necessita polir a través d’improvisacions, assaig i reescriptura. L’uruguaià Gabriel Calderón també treballarà l’escriptura a través de la feina amb els intèrprets amb un laboratori enfocat a actors que volen adquirir una certa consciència a l’hora de compondre l’obra i el seu sentit global, explica Casares, que també parla dels cursos de Rafael Spregelburd, on es barrejaran dramatúrgia i actuació, i el de Carles Batlle, molt adequat per a persones que, tenint experiència en altres terrenys, comencen a interessar-se per escriure teatre.

Sílvia González

---