cursa inesgotable

bàrbara raubert nonell (avui, 30/06/09)

La imatge d'un gos llebrer corrents en un zoòtrop -un dels primers invents tècnics per captar el moviment- és l'inici i el final de la darrera obra del coreògraf britànic Wayne McGregor, el referent europeu en investigació científica al voltant de la dansa. Assessorat per cardiòlegs, biòlegs, neurocientífics i filòsofs és com li agrada engendrar els seus espectacles i, per a aquest darrer, ha creat un software que coreografia. Veient-ne el resultat, semblaria que la tecnologia no deixa de patir un horror vacui cinètic i una actitud apressant com si fes tard tota l'estona, típicament humana.

Entity és, doncs, un espectacle de moviments desorbitats, de contorsions que juguen amb pessics de tendresa i el defecte provocat en uns cossos atlèticament perfectes on es recreen moviments d'aus flamenques que s'aguanten en una sola cama mentre treuen el pit enfora i ondulen els braços elèctricament. Els ocells passen també per les pantalles mòbils que encerclen l'espai escènic i es converteixen després en algorismes matemàtics que, més enllà d'una funció decorativa, és impossible capir-ne altra relació.

Tot apunta cap a la pura abstracció, com també la música es desfà del lirisme de les cordes per entrar al repetitiu ritme techno de la segona part de l'obra, que inevitablement afecta el batec cardíac dels espectadors. Aquí sí que hi ha un bon exemple de la relació entre cos i ment (en aquest cas, alienant), que és el marc de les investigacions de McGregor. Per saber què es mou en el nostre cap quan ballem, l'experimentació ha conduït un transvasament en direcció a la deshumanització compositiva, la tècnica ha manllevat el sentit a les relacions. Seria interessant veure el resultat de posar el filtre en el sentit invers, i fer de la tecnologia una estufeta que augmentés el to personal; seria com deixar sortir el llebrer del seu zoòtrop; qui sap si voldria seguir corrent o preferiria fer una becaina.