27 de abril de 2009, 13:05
Edu Soto
Camaleó a Camelot
La cort de Tricicle continua plàcidament instal·lada al Teatre Victòria. El musical Monty Python’s Spamalot arriba a la recta final de la temporada i incorpora a l’elenc un joglar nou que donarà vida, entre d’altres, a l’encisador i temperat Sir Galahad. Edu Soto, conegudíssima cara televisiva i pare de criatures com el Neng de Castefa o el Notario dels shows de Buenafuente, demostrarà, ara també, que la cançó és una altra de les seves virtuts.
PROBLEMES D’AGENDA
Quan van començar a preparar els assajos del Monty Python’s Spamalot el Carles Sans [Tricicle] ja em va trucar per temptejar-me. Malauradament, jo en aquell moment estava molt embolicat en diversos projectes i vaig dir que no. Però ara que estic menys carregat de feina ens ho hem pogut muntar de tal manera que
puc combinar les funcions amb el programa que estic fent a Cuatro, Saturday Night Live. Arribar a compaginar-ho tot és difícil. M’he de castigar molt la veu, perdre hores de son i viure dues vides diferents. És una mica paranoic i cansa molt, però val la pena perquè tots dos són projectes molt interessants.
ADAPTACIÓ MUSICAL
Si t’he de ser sincer el musical és una disciplina que no m’entusiasma gaire. Però precisament aquest musical, a banda d’estar ben fet i tenir molta conya, parodia els musicals, se’n fot. Fer un musical dels Monty Python és jugar una altra lliga. No sóc gaire mitòman però quan toques el camp de l’humor una clara referència són els Monty Python. Una altra cosa va ser el procés d’adaptació, que ha estat una mica kamikaze. Quan em vaig incorporar els meus companys ja portaven dues-centes funcions i jo començava de zero. És tirar-se a la piscina sense saber si hi ha aigua o no. Hi havia molts moments que no sabia on estava ficat, però ells em treien amb molta professionalitat i camaraderia. Ells han estat el meu salvavides.
GANXO POPULAR
És inevitable que la gent que surt a la televisió tingui un bonus d’atracció. A la gent la motiva molt veure cares populars a dalt de l’escenari. Jo espero que la gent vingui, això és important. M’és igual que ho faci per un motiu una mica banal, també és la meva feina. És una cosa que ens beneficia a tots i ho agraïm tots, tant jo com els meus companys. El que després s’ha de complir és la missió del musical, de l’espectacle. No podem defraudar el que el públic espera de la funció i d’un gran musical com aquest.
CREADOR DE PERSONATGES
El que realment m’atrau d’aquesta obra és que faig quatre personatges diferents. Això em permet investigar. A cada personatge li he encolomat una mica de mi mateix sense perdre l’essència del que estava pactat des de direcció. Jo he fet molts personatges a la vida, entre la meva etapa amb Buenafuente i ara al Saturday en dec haver fet uns doscents o tres-cents. Sempre intento que siguin personatges de llarg recorregut. No sé on és exactament el secret de l’èxit perquè, si no, en faria un de nou cada any. Jo crec que la societat necessita personatges per fer la conya diària a l’oficina, i en aquest sentit el “què passa, neng!” va ser un boom. De vegades amb el David Fernández, àlies Chiki-Chiki, company i amic, ens ajuntem per fer un remember de tots els personatges que hem creat, resulta molt divertit.
Manuel Pérez i Muñoz