17 de febrer de 2009, 12:10
Àlbum de fotos
Fernando Gil
És un actor de sòlida formació que ja de molt petit va tenir clara quina seria la seva professió. Versàtil, de gran presència, d’aquells que omplen l’escenari, Fernando Gil és el cavaller Lancelot a la divertida recerca del Sant Grial que es pot seguir al Teatre Victòria sota el títol Monty Python’s Spamalot.
Una representació de l’escola a tercer d’EGB, amb set o vuit anys, l’any 82 més o menys. Des dels sis anys jo ja vaig tenir clar el que volia i vaig començar a donar la tabarra que volia ser actor.
Antonio Malonda va ser el primer i gairebé únic mestre que he tingut. És un pedagog acollonant. Vaig estar amb ell a l’Aula Complutense de teatre, a la RESAD i a la seva escola. La que es veu darrere és Blanca Portillo.
David Ottone, director d’Yllana, em va donar la meva primera oportunitat professional. Va venir a veure’m a l’escola l’any 97 i em va treure d’allà per fer Muuu i Glub Glub. Vam anar de gira per quinze països i treballàvem com negres. Vaig fer la mili a Yllana i Ottone era com el coronel.
Daniel Albadalejo i jo amb la vídua de Buero Vallejo vestits com Koby i Loby, dos personatges de La visita de la vieja dama que va muntar Pérez de la Fuente al Centro Dramático Nacional l’any 2000. Ens vam passar un any rapant-nos el cap cada dia.
Això és a Almagro el 2001, amb l’equip de La fuerza lastimosa, de Calderón, amb la companyia Noviembre d’Eduardo Vasco. Amb ell després faria també el Don Juan Tenorio a la Compañía Nacional de Teatro Clásico.
Pérez de la Fuente em va tornar a dirigir a Historia de una escalera, el 2003. Aquí sóc amb l’equip, el dia del meu aniversari. Alberto Jiménez es va cruspir tot el tiramisú que havia fet la dona de Pepe Viyuela.
Don Juan en Alcalà va ser per a mi un respir per la inèrcia que prenia la meva carrera, perquè en els darrers anys havia estat amb Los mejores sketches de Monty Python i després amb Noche Hache. Va ser genial, ho van veure 40.000 persones, imagina’t, com un concert dels Rolling.
Aquesta foto és el resum de les pintes que m’he vestit per actuar en diversos curtmetratges fets a la meva empresa: Impostor Producciones.
Noche Hache va suposar donar a conèixer la meva cara al públic perquè en teatre et tires un any perquè et vegin 50.000 persones i a la tele, en un dia, et veu un milió. Em va obrir moltes portes.
Aquesta foto la vaig fer en el descans de Monty Phyton’s Spamalot, és la família reial d’Spamalot, i l’altra és de quan vaig tenir l’alegria de conèixer Eric Idle, un dels grans. Per a mi, Spamalot ha suposat que la bona ciutat de Barcelona m’adoptés, poder treballar amb Tricicle, una estupenda relació personal i aboral amb Filmax, crear Lancelot, el provocador francès i un bruixot... Però, sobretot, tornar a treballar amb Jordi Bosch, un dels actors més generosos i de bon rotllo que pots trobarte dalt d’un escenari. Us estimem molt, Majestat!