1 de octubre de 2008, 16:27
La moguda del circ català (I)
Crònica d'un any i mig
Al llarg del temps, TeatreBCN ha dedicat espai a parlar del circ a casa nostra oferint un panorama de la realitat d’aquest art escènic a Catalunya. Els darrers mesos han estat cabdals per al gènere circense a casa nostra: la suspensió de la gira de Circ Cric, l’aprovació del Pla Integral per part de la Generalitat, l’obertura de la carpa d’assaig al Fòrum... Aquest que segueix és el primer d’una sèrie de reportatges per parlar de tot això, i molt més.
Alerta al circ català. Els esdeveniments que han tingut lloc a Catalunya al llarg del passat any i mig deixen aquesta impressió, lluny de la bona salut artística del gènere. Jordi Jané titulava Frenètic 2007 la seva secció Volt de pista, publicada el passat 4 de gener al diari Avui. Després de fer un balanç més que positiu de les propostes catalanes alertava de l’inici d’un moviment a favor de la normalització del sector. D’altres articulistes autoritzats també han assenyalat les dificultats i els reptes que viu en aquests moments el circ a Catalunya, que tots coincideixen a definir com artísticament brillant i institucionalment abandonat.
EL CRIC ES PLANTA
Seria erroni dir que tot comença amb la suspensió de la gira del Circ Cric a principis de març de 2007. L’aturada del circ més emblemàtic del país sí que va servir, però, per posar de relleu fora del sector les dificultats amb què es troben els artistes en l’exercici de la seva professió. En un dramàtic comunicat, la troupe de Tortell Poltrona relatava l’acumulació de fets que els van dur a prendre la decisió d’abandonar les funcions. El públic assistia a la narració d’una història plena de traves burocràtiques i falses creences que depassa la carpa de la companyia pionera en rebre el Premi Nacional de Circ, la qual es va veure obligada a rescindir el contracte d’una vuitantena de persones. Algunes ciutats no admeten circs itinerants en els seus termes municipals; en d’altres, és gairebé impossible trobar un interlocutor per demanar els permisos, ja que les àrees de què en depenen són diferents segons el consistori; en moltes es neguen serveis bàsics com l’aigua. El Circ Raluy ho sap molt bé: aquest estiu va veure com el subministrament de llum li era denegat en la seva gira per les comarques tarragonines. La prohibició d’exhibició d’animals en ciutats com Barcelona o els tràmits amb estrangeria són altres problemes que denuncia el sector. Per Jaume Andreu, conegut com Tortell Poltrona, el caràcter itinerant de l’espectacle circense sembla ser la raó dels prejudicis que l’envolten. Directament és una qüestió de fòbia feixista, es queixa. La transhumància provoca fàstic. Si volem que hi hagi un circ de qualitat al país el govern ho ha de regular. L’alerta va estendre’s: si el Cric plega és que la cosa està realment malament. Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura, adquiria, ràpidament, compromisos amb el sector i anunciava mesures urgents com la revisió de la normativa i l’aprovació d’un pla que fos capaç d’evitar casos com aquest. Per la seva banda i després de passar per la plaça Margarida Xirgu com a programació del Lliure, el Cric decidia instal•lar-se de forma estable a Sant Esteve de Palautordera. El Parc Natural del Montseny, seu del Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC), els acollia amb els braços oberts.
PASSAT GLORIÓS, FUTUR INCERT
Es promou la creació d’un circ estable a Barcelona. Així informava la web de TeatreBCN, un parell de mesos després de la presentació d’un manifest a favor de la recuperació d’un espai emblemàtic del circ a la ciutat. Els impulsors del projecte, Andreu i Josep Maria Socías-Humbert –alcalde de Barcelona durant la transició– demanaven suport a la societat i presentaven la comissió gestora. El primer pas era constituir la Fundació Circ Olympia, participada per altres entitats com les fundacions Brossa, Miró, Foix i Teatre Lliure. A hores d’ara, amb els estatuts redactats, encara els falta el capital per iniciar el projecte. Busquem mecenes dins la ciutat. Hi ha bones relacions amb la directiva del Barça. Com són més que un club, esperem que es preocupin per la cultura, bromeja Andreu. Les institucions ho haurien de tirar endavant igual que amb la dansa o l’òpera, on s’han abocat milions de recursos. Aposta per un emplaçament en un lloc cèntric, entre la plaça Espanya i les Glòries, a l’eix de la Gran Via. Amb el recentment recuperat Circo Price a Madrid i confiat a Joan Montanyès, “Monti”, com a referent, el fundador del Cric diu que totes les ciutats cosmopolites del món tenen circs estables. A Brusel·les n’hi ha quatre i a Barcelona, cap.
AMB VOCACIÓ INTEGRADORA
Sembla que la plantada del Cric ha esdevingut l’espurna que ha iniciat un cert moviment institucional de reconeixement de les arts del circ amb mesures concretes. La inau guració de La Central del Circ i el Pla Integral del Circ en són exemples. L’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) ha estat al darrere de les converses amb el departament de Cultura per a la redacció del pla. El seu president, Jordi Juanet, “Boni”, reconeix que la cancel·lació de la gira del Cric ha estat un revulsiu en el procés de treball del projecte, en el qual treballen des de la fundació de l’entitat l’any 2004. Hem mantingut converses continuades amb les administracions, però és cert que la plantada va ajudar al compromís públic del conseller i que tot anés més ràpid. Com s’ha treballat en la redacció? Després de consultes amb el sector, la junta va elaborar un esbós del que creiem que cal i des de l’associació hem anat dient al Departament el que ens semblava que s’havia de fer. El nostre objectiu era aconseguir diners, un calendari... Crec que, almenys, hem aconseguit organitzarnos i treballar ordenadament.
AMB ELS ESTATUTS REDACTATS, EL CIRC OLYMPIA ESPERA CAPITAL PER TIRAR ENDAVANT
El Pla Integral de Circ, aprovat el març d’enguany, inclou un seguit de propostes i línies d’acció a seguir per part dels poders públics per aconseguir que el circ a Catalunya es pugui desenvolupar en les millors de les condicions. Afortunadament ara tinc la sensació que les administracions tenen clar que el circ és cultura, apunta Juanet. Fins ara no sabien on ubicar-te. Tortell Poltrona aplaudeix sincerament les bones intencions deixant clar el seu reconeixement a la gent de la Generalitat. Són els primers que s’han interessat per nosaltres després d’en Xavier Fàbregas, tot i que en destaca també la parcialitat del pla perquè descarta els circs que no funcionen com empreses. Només s’han pres en compte els professionals que formen part de l’Associació, on tan sols poden figurar com a persones físiques. Els altres hem estat exclosos de les converses. Li falta la farina. Juanet és conscient que no es pot representar tothom degut a la complicació del sector. Hi ha des d’un solista com jo, amb el meu cotxe, fins a companyies grans com el Circ Cric... Els interessos són realment canviants i diferents. Hi ha gent insatisfeta però darrere hi ha molta feina i la intenció de pensar en tots. A més, no és res tancat, sinó un punt de partida ambiciós. Ens equivoquem? I tant! Em quedo amb què es comença a notar un cert canvi.
RECORDANT L'OLYMPIA
Sebastià Gasch, una de les figures que millor ha analitzat i comprès l’art del circ a casa nostra, va dedicar un record al que va ser el gran circ de la ciutat de Barcelona. A finals de la dècada dels seixanta i des de la revista Destino va recollir els noms més destacats que van passar per una pista que també va acollir òpera, sarsuela, lluita, revista i ballet. La història del Circ Olympia –no confondre amb el Teatro Olympia (1903- 1908), el més popular local de music-hall i sarsuela de la zona, situat al costat del Café Español– va íntimament lligada al nom de José Ventura Gannau, qui havia programat amb èxit les temporades circenses dels teatres Tívoli i Novedades durant el primer terç del segle XX. El número 27 de la Ronda de Sant Pau va veure com s’aixecava el monumental edifici –obra de l’arquitecte Francesc Folguera i amb un pressupost de dos milions i mig de pessetes–, amb un aforament de 6.000 butaques, un escenari de 13 metres d’ample per 9 d’alt, i una pista convertible en aquàtica amb una capacitat per a 300.000 litres d’aigua. El 4 de desembre de 1924 es va inaugurar amb una companyia ecuestre, acrobática, cómica y musical i amb la presència dels sempre estimats pallassos Antonet i Beby. Gasch recorda el fracàs del faquir Blacaman, el gran èxit dels saltadors Méndez, els pallassos de la família Aragón Pompoff i Thedy, el ciclista Joe Jackson, el contorsionista nord-americà Chester Kingston o els 110 lleons del capità Schneider, així com les actuacions musicals dels moderníssims Chocolat-Kiddies i la companyia d’opereta Lombardo-Caramba, entre d’altres. També fa referència a la gran competència que va suposar el circo Krone, que va obligar a suspendre funcions a finals de 1927, la Temporada d’Or –de setembre de 1929 fins al març de l’any següent– i la cessió de la gestió a Joaquín Gasa i Luis Corzana els primers anys trenta, i al madrileny Circo Price el 1944. Tres anys més tard La Bohème va tancar les portes de l’espai, desmantellat i venut a peces. Després de la Guerra Civil, el circ havia perdut interès, en part per la remodelació a què es va sotmetre el local i que el va despullar del seu ambient anterior: Se enmarcó la boca del escenario con luces fluorescentes y, a ambos lados del mismo, en las paredes laterales, se colgaron unos paneles de descomunal tamaño en los que iban pintadas unas enormes caras de payasos. Sus desmedidas dimensiones atraían irresistiblemente la atención del espectador, la desviaban de lo que sucedía en la pista, recorda Gasch. L’alt preu del ferro al mercat va acabar de signar la fi de l’anomenat per Luis Cabañas Guevara a Biografía del Paralelo com el Liceo popular.
En una segona part del reportatge s'analitza més a fons el Pla Integral del Circ, es visita La Central del Circ i es parla del problema de la formació.
Sílvia González